Fa temps que em plantejo la possibilitat d'escriure un bloc. Així, que després de molt pensar-hi i animat per algunes persones del meu entorn he decidit fer-ho.
L'objectiu del bloc és unir-me a totes aquestes veus optimistes que cada vegada més creixent per internet. La idea, és utilitzar aquest bloc per fer petites reflexions sobre el creixement personal, petites reflexions que m'ajudin en el meu treball com a professional del coaching, però per damunt de tot, petites reflexions que em permetin viure millor.
Sempre hem viscut en una realitat canviant, però ara, en l'actual context de crisi econòmica mundial, sembla que la realitat canvia més ràpid i això genera un grau d'incertesa que pot provocar ansietat.
De per si, hi ha persones que viuen els canvis amb entusiasme i curiositat, i n'hi ha d'altres que els viuen amb angoixa i por. La intenció que tinc en aquest bloc és poder comentar aspectes relacionats amb aquesta realitat. Perquè el cert és que la realitat és la que és, però, amb quins ulls la mires?
Des d'aquí pretenc veure la realitat amb ulls optimistes, sense caure en l'actitud naif o en el positivisme extremista. Per exemple, quan una persona es queda a l'atur, en primer lloc té una dificultat, i és normal que això l'angoixi. A partir d'aqui i entenent aquesta dificultat, i fins i tot permeten-nos viure el nostre procés de dol, podem decidir què fer. Quedar-nos en una postura victimista o trobar allò positiu de la situació. Hi ha gent que ha trobat treballs millors que els que tenia. Hi ha persones que, al cap del temps, han agraït al seu cap que els hagués fet fora.
Recordo la primera classe sobre PNL a la que vaig assitir, Vicens Olivé ens va explicar: quan tens un problema, primer intentes canviar l'entorn, després...tornes a intentar canviar l'entorn i finalment, quan veus que no pots canviar l'entorn, comences a pensar en què passaria si et canviessis tu mateix.
Si l'entorn canvia, nosaltres haurem de canviar, és la única manera de sobreviure a la crisi, i fins i tot, de convertir-la en una oportunitat per aprendre, i perquè no, en una oportunitat per construir una societat millor. No voldria però, que les meves paraules s'interpretessin com un fals conformisme. Jo puc lluitar pels meus drets, jo puc defensar allò que va amb els meus principis, però si no accepto el que ja ha passat, si no accepto la realitat canviant, si no em canvio a mi, poc podré moure a fora. El canvi extern comença en un canvi intern i si volem canviar la societat i viure en una societat més lliure, més amorosa i més justa, primer, haurem de trobar aquesta llibertat, aquest amor i aquesta justícia dins nostre.
La intenció del bloc és poder veure la realitat des d'una visió possibilitadora i no pessimista, des d'una visió il·lusionant i no desmotivadora, des d'una visió, en definitiva, més amorosa.
Si coneixem els nostres defectes, o els de la nostra societat, podrem millorar, però si no coneixem les virtuts, com sabrem què cal conservar? Com sabrem què va bé?
Tant sols per concloure aquesta primera entrada: dir que la idea principal del bloc és parlar de creixement personal i creixement a nivell global. Per això, la comunicació i la mirada possibilitadora de la realitat, seran els eixos centrals.
Una abraçada virtual,
isaac