26 ene 2011

Inici del bloc en plena crisi

Fa temps que em plantejo la possibilitat d'escriure un bloc. Així, que després de molt pensar-hi i animat per algunes persones del meu entorn he decidit fer-ho.

L'objectiu del bloc és unir-me a totes aquestes veus optimistes que cada vegada més creixent per internet. La idea, és utilitzar aquest bloc per fer petites reflexions sobre el creixement personal, petites reflexions que m'ajudin en el meu treball com a professional del coaching, però per damunt de tot, petites reflexions que em permetin viure millor.

Sempre hem viscut en una realitat canviant, però ara, en l'actual context de crisi econòmica mundial, sembla que la realitat canvia més ràpid i això genera un grau d'incertesa que pot provocar ansietat.

De per si, hi ha persones que viuen els canvis amb entusiasme i curiositat, i n'hi ha d'altres que els viuen amb angoixa i por. La intenció que tinc en aquest bloc és poder comentar aspectes relacionats amb aquesta realitat. Perquè el cert és que la realitat és la que és, però, amb quins ulls la mires?

Des d'aquí pretenc veure la realitat amb ulls optimistes, sense caure en l'actitud naif o en el positivisme extremista. Per exemple, quan una persona es queda a l'atur, en primer lloc té una dificultat, i és normal que això l'angoixi. A partir d'aqui i entenent aquesta dificultat, i fins i tot permeten-nos viure el nostre procés de dol, podem decidir què fer. Quedar-nos en una postura victimista o trobar allò positiu de la situació. Hi ha gent que ha trobat treballs millors que els que tenia. Hi ha persones que, al cap del temps, han agraït al seu cap que els hagués fet fora.

Recordo la primera classe sobre PNL a la que vaig assitir, Vicens Olivé ens va explicar: quan tens un problema, primer intentes canviar l'entorn, després...tornes a intentar canviar l'entorn i finalment, quan veus que no pots canviar l'entorn, comences a pensar en què passaria si et canviessis tu mateix.

Si l'entorn canvia, nosaltres haurem de canviar, és la única manera de sobreviure a la crisi, i fins i tot, de convertir-la en una oportunitat per aprendre, i perquè no, en una oportunitat per construir una societat millor. No voldria però, que les meves paraules s'interpretessin com un fals conformisme. Jo puc lluitar pels meus drets, jo puc defensar allò que va amb els meus principis, però si no accepto el que ja ha passat, si no accepto la realitat canviant, si no em canvio a mi, poc podré moure a fora. El canvi extern comença en un canvi intern i si volem canviar la societat i viure en una societat més lliure, més amorosa i més justa, primer, haurem de trobar aquesta llibertat, aquest amor i aquesta justícia dins nostre.

La intenció del bloc és poder veure la realitat des d'una visió possibilitadora i no pessimista, des d'una visió il·lusionant i no desmotivadora, des d'una visió, en definitiva, més amorosa.

Si coneixem els nostres defectes, o els de la nostra societat, podrem millorar, però si no coneixem les virtuts, com sabrem què cal conservar? Com sabrem què va bé?

Tant sols per concloure aquesta primera entrada: dir que la idea principal del bloc és parlar de creixement personal i creixement a nivell global. Per això, la comunicació i la mirada possibilitadora de la realitat, seran els eixos centrals.


Una abraçada virtual,

isaac

9 comentarios:

  1. Bon començament, amb entusiasme i seguretat. Et seguiré de ben a prop.

    Meri

    ResponderEliminar
  2. Crec que ets un gran professional. Segueix fent cursos que m'hi apuntaré.

    ResponderEliminar
  3. Hola!
    estoy deacuerdo totalmente contigo. Las sociedad, la forma de vivir, de pensar... estan canviando y nosotros debemos canviar con ellas por una simple razón de supervivencia. El ser humanos, desde tiempos inmemoriables, ha tenido que adaptarse al medio para sobrevivir, y aunque ahora no nos vemos obligados a cazar un mamut, son otras cosas las que debemos "cazar" cada día, aunque no se vean a simple vista.
    Ahora bien, para que este cambio se produzca debemos primero ahondar en nosotros mismos y preguntarnos en que podemos mejorar y en que nos hemos equivocado y personalmente creo que es en este punto donde muchos se estancan y no pueden avanzar, por miedo o porque reconocer que igual nos hemos equivocado o no nos hemos esforzado lo sufieciente nos hace sentir bastante mal.
    Hay que ser valiente, vivir "pensando" tu vida, con una conducta positiva, aceptando tu errores para cada día crecer más como persona, ser más feliz y cumplir tus objetivos vitales.
    que me deciis???
    :D
    sonia

    ResponderEliminar
  4. Hola Isaac,

    Estic molt contenta per tu que t'hagis decidit definitivament a fer-te un blog. És clar que tens a l'abast diversos mitjans a partir dels quals expressar i discutir els teus coneixements, idees, creences, etc., però crec que un blog pot ser el mitjà virtual més adient per donar-hi més difusió.
    Friso per llegir la primera entrada amb el tipus de continguts que promets, crec que entre tots podem aprofitar-nos i aprendre molt d'aquesta mena de coaching gratuït en temps de crisi.
    Animo a tothom qui llegeixi aquest blog a ques es fagi seguidor teu. Jo penso seguir-te!Endavant i força!!

    Anna

    ResponderEliminar
  5. Moltes gràcies pels comentaris, encara no té 24 hores el bloc i rebre comentaris m'il·lusiona!
    A més, m'agrada veure com es comencen a verbalitzar reflexions.
    Estoy de acuerdo contigo Sonia, usar los errores no para castigarte, no para culpavilizarte, sino para aprender de ellos. Ver el error como una posibilidad. De hecho, sólo desde el error podemos autoaprender, ya que si no cometemos errors, ¿estaremos aprendiendo o recordando lo sabido?
    Un abrazo!

    ResponderEliminar
  6. Yo pienso que tenemos que volver a encontrar la ilusión de vivir!

    ResponderEliminar
  7. Felicitats Isaac per aquest blog i per tot el que et proposes que ho portes a terme!! Em sento molt orgullos de tu!!

    Núria

    ResponderEliminar
  8. Isaac! Aquí a Canadà series el Rei, es porta molt això del coaching. De fet, totes les empreses tenen un departament especialitzat en això... jo també seguiré de ben a prop el teu blog, és més, ja l'he arxivat a "Mis Favoritos"! A veure si la setmana vinent us escric un mail amb tot de detalls de com va per aquí... un petonarro!

    Anna J.

    ResponderEliminar
  9. Enhorabona Isaac, celebro la decisió de crear el teu bloc. Tens molt per oferir, i aquest es un canal que et permet arribar a molta gent i ens permets arribar a tu. Ho celebro perquè jo he après molt amb tu i segueixo aprenent en cada contacte, i em reconforta i alegra saber que més persones poden tenir aquesta possibilitat . Gràcies .

    ResponderEliminar

Tu què en penses?